En els darrers anys estem assistint a una veritable bogeria, molts cops irracional, per posseir determinats rellotges, el valor dels quals no deixa d’augmentar. Què tenen aquests rellotges que els fa tan desitjables? Per què l’ésser humà s’obsessiona amb aquests rellotges tan exclusius? És sempre exclusivitat sinònima de preu car? En aquest número, des de l’Espai del rellotge volem re- flexionar sobre aquest comportament humà i demostrarem que no tot el que és exclusiu ha de ser necessàriament car.
El desig des del punt de vista de la psicologia. El desig de pos- seir és un sentiment de l’ésser humà, de vegades incontrolable, d’aconseguir un determinat objecte. És també un instint humà molt comú gestat per la societat consumista en què vivim. El fet de posseir està associat a la sensació de seguretat, de poder, de sa- tisfacció personal i com no, d’autorealització. El psicoanalista fran- cès Jacques Lacan afirma que el desig no és el nostre propi, sinó que el desig és desig del desig d’un altre; tot i semblar un embar- bussament, al meu entendre té tota la raó; de veritat ens agrada i desitgem aquests rellotges per nosaltres mateixos o ens agraden perquè tothom els desitja? Si tothom ho desitja, el fet d’aconseguir- ho serà senyal inequívoc de triomf, i això sens dubte provoca en l’ésser humà una estupenda sensació.
Desequilibri entre l’oferta i la demanda. Quan la quantitat que s’ofereix d’un bé és molt inferior a la quantitat demandada, es pro- dueix un desequilibri al mercat. I això és exactament el que està succeint al món de la rellotgeria amb determinats models. La seva demanda és “il·limitada”, però no gens la seva oferta que és molt minsa. Davant d’aquesta situació, el que és “normal” seria que les marques augmentessin la producció d’aquests models i així equi- librar el mercat. Però a les marques no els agrada dependre d’un sol model o col·lecció i per això fabriquen les mateixes unitats que abans malgrat la demanda més gran. Tampoc no poden pujar de
forma exagerada els seus preus, ja que cada firma té la seva prò- pia política de preus i ha de mantenir un equilibri amb la resta de models. Una altra reflexió de cara al comprador final, què passa- ria si l’oferta fos molt més gran i no calgués esperar temps inde- cents per aconseguir una peça? Molt probablement més facilitat per aconseguir una d’aquestes peces revertiria en una caiguda de l’interès per adquirir-la. Per tant, si l’oferta no augmenta, per equi- librar el mercat el preu ha de pujar. I així passa, els preus s’inflen de manera desmesurada, però no a través dels distribuïdors oficials sinó als mercats “secundaris” per compravendes i particulars. És aleshores quan la demanda cau i s’equilibra amb l’oferta.
Subhastes i sèries limitades. A tota aquesta situació contri- bueixen indubtablement els preus aconseguits en subhastes, les sèries limitades o les celebritats que els vesteixen. Jo em vaig que- dar esparverat quan vaig veure el preu astronòmic pel qual es va vendre el Rolex Cosmograph Daytona que duia el Paul Newman: 17,7 milions de dòlars!!! L’anunci de Thierry Stern (president de la marca Patek Philippe) de discontinuar el seu model Nautilus d’esfera blava va augmentar encara més la demanda; i la sèrie de comiat en color verd oliva va ocasionar que, per ser precisament el de comiat, el seu valor es multipliqués moltíssim. Exclusivitat i preu no van sempre de la mà. Entenem per ex- clusivitat el privilegi en virtut del qual una persona pot fer o adquirir alguna cosa “prohibida” als altres; si l’exclusivitat va unida a un desig molt gran de moltes persones de tenir aquella cosa, el fet d’a- conseguir-ho et fa sentir realment “exclusiu”. Però es pot ser ex- clusiu simplement per tenir un rellotge que no té ningú més. Hi ha molts rellotges vintages dels que han arribat poquíssimes peces en bon estat; són exclusives perquè n’hi ha molt poques i molt poca gent els pot gaudir.
Els rellotges Kai. A Sant Feliu tenim rellotges exclusius, o mi- llor dit, molt exclusius. Són rellotges que només es poden comprar a Sant Feliu, concretament a la rellotgeria Pla; i per què són ex- clusius? Doncs perquè no els trobareu enlloc més. Hi ha dues gam- mes: la primera són rellotges fabricats en acer, amb mecanisme de quarts i esferes molt originals, atrevides però sobretot divertides. N’hi ha amb figures de taurons o amb altres motius exòtics. De cada model se’n fan molt poques unitats amb el qual serà gairebé impossible coincidir amb algú que porti el mateix rellotge. Són re- llotges ideals per a l’estiu. Hi ha uns models més senzills amb cai- xes de material acrílic i corretges de cautxú i que tenen un preu recomanat de 80 euros i ús altres amb caixa i braçalet d’acer i sub- mergibles fins als 100 metres que tenen un preu de 140 euros. Aquests rellotges són claríssims exemples que l’exclusivitat no ha de per què ser reservada només per a un públic pudent i minori- tari.
L’altra gamma és encara més especial. Es tracta de rellotges on gairebé tot s’ha fet de manera manual i expressament per als mo- dels; és a dir és producte del disseny personal de l’Enric Pla i tant esferes com agulles, bisells o fins i tot les corretges són especial- ment fetes per a aquests rellotges. Jo els he tingut a la mà i he de dir que estan molt ben fets, amb uns acabats molt fins i amb una personalitat i caràcter propis. No s’assemblen a cap altre rellotge del mercat.
Aquest segon model disposen de caixa d’acer noble dins de la qual s’allotja un precís mecanisme japonès de càrrega automàtica, corona i fons enroscat i resistència de fins a 200 metres de pro- funditat. Les corretges a més son tipus nato (tipus especial de pol- sera militar) però uns nato molt ben parida, gruixuda, ben acabada i amb sistema de canvi ràpid.
En resum, són rellotges que desborden qualitat pels seus qua- tre costats. Jo particularment recomano descobrir-los a la rellotge- ria Pla del carrer de la Rutlla de Sant Feliu. Us sorprendran. Apa, molt bones vacances per a tothom.
Sergi Luque
